Autoritats, senyores, senyors, amics tots,
Amb eI nou segle xxi, Salàs de Pallars enceta una segona dècada en Ies seves fires d’art. Ha tancat deu anys amb un Ilibre del qual més endavant en parlarem, i amb aquesta Onzena Fira d’Art obre eI carni cap a una major projecci6. Per a una poblacic5 com aquesta, amb més de sis-cents anys de fiìes de bestiar de peu rodò, poca cosa és en el temps cronològic l’etapa que ara culmina amb la posada en marxa d’una de nova. Però la importància dels fets actuals hem de trobar-la en la capacitat de reacciò d’una comunitat rurai tan petita com és aquesta davant l’ensorrada morai i materiai que significà l’imparable progrés de la mecanitzaciò i la desapariciò de la tracciò de sang en les tasques relacionades amb l’agricultura. La imaginaciò per trobar un bon relleu en l’art, i en la promociò cultural que això mateix porta, fou altament positiva. Per benvolena dels organitzadors i, en definitiva, de tots vostès, jo en sòc testimoni des de la Tercera Fira d’Art, i permetin-me que els feliciti per un encert que tè molt a veure amb la cordialitat i la simpatia amb què ens acullen als qui arribem de fora.
Aquest any l’eix vertebrador de la Fira d’Art és el mateix de sempre: una Mostra d’Art Contemporani, amb obra de Marisa Marconi, notable pintora, gravadora i escultora italiana; un Concurs de Pintura, i la participaciò de diversos artistes en la Fira. Però, en aquesta creaciò, s’hi afegeixen l’exposiciò que amb encert s’anomena "Un cam compartit", en la qua! figuren els originals dels deu primers cartells i les obres premiades en els successius concursos, i la presentaciò del Ilibre crònica de la dècada que ja s’ha acomplert. I com que m’han fet l’honor d’encarregar-me la glossa d’aquestes activitats, intentaré que aquesta no resulti carregosa per a tots vostès.
Les obres de Marisa Marconi es podran veure fins al pròxim dia 26 a la sala de l’Ajuntament —la mateixa torre de defensa dels temps medievals que, degudament restaurada i habilitada, any rere any ve defensant les actuals maneres d’entendre la universalitat de l’art.
Vittorio Amadio, e! seu marit i un dels més grans artistes pturidisciplinars que ara tè Itàlia, ens oferi fa dos anys el vitalisme de la seva obra. Ara és ella, Marisa Marconi, més callada, més secreta, mès reflexiva, però tan intensament vital com elì, la que ens ajuda a apropar-nos a la veritat dels sentiments. Perquè Marisa Marconi fa transparents les formes que en els moments de la introspecciò engavanyen e! cos i dificulten la trobada amb e! nostre propi io. Orient i Occident coincideixen en les arrels de l’espiritualitat i la Biblia. Quan explica la creaciò de l’ésser humà, parla del buf divi que estableix l’ànima com e! gran motor de les accions humanes. Una ànima que, entesa com es vulgui, i sense que això mai no sigui vist com un rebuig de les creences religioses, rep i crea infinitat de situacions emocionals en les quals s’implica el cos. És una acciò conjunta que Marisa Marconi voi veure des de dmn5, des d’alli on sembla no haver-hi res i en realitat hi és tot. Perquè de la mateixa manera que els sentits sòn servidors del cervelì, que rep informaciò i dòna ordres per a la satisfacciò i la seguretat del cos, e! cervelì tè un lloc secret en e! qual resideix la raò essencia! de la vida, la forca de l’existència en totes les seves possibles maneres de manifestar-se. I això és el que ens diu Marisa Marconi amb e! seu art de fortes, fortfssimes intimitats. Convido les persones assistents que no tinguin prou amb e! que es pot veure en un acte inaugurai, sinò que, conscients que sempre es millora aprenent d’un mateix, visitin unes quantes vegades l’exposiciò d’aquesta artista i que es trobin en les seves obres.
EI Concurs de Pintura serà e! sisè dels quals es vénen organitzant, i la Fira d’Art, l’onzena. EI jurat dirà la seva en relaciò amb les obres que aquest any es presenten, i vostès tindran perfecte dret a esmentar si l’encerta perquè l’endevina o s’equivoca perquè no en sap prou. Com tambè podran fer els judicis que voldran, tant si es firen com si no —millor que si—, de les obres que uns entusiastes artistes ens ensenyen a les eres. Però crec que, tant en un cas com en l’altre, tots i totes coincidirem a dir que e! Concurs és un estimul per als joves artistes que hi participen, i que Salàs de Pallars, gràcies a aquestes fires d’art, ha consolidat l’origina! estructura del seu nudli urbà i ha fet que una arquitectura rural, pensada per a activitats mercantils, serveixi per promouvere l’art.
Com també ajuda a difondre’! l’exposiciò "Un dami compartit", recapitulaciò de l’obra feta i estimul per a aquella que comena, els onze cartells de les onze fires, com també les obres premiades en cinc concursos de pmntura. Agraiment als molt notables artistes que van acceptar cololaborar-hi —d’ells, malauradament, hem perdut Joan Brossa, i per això en faig espedial esment— i satisfacciò perquè els quadres premiats en cinc concursos —demà hi haurà veredicte sabre e! sisè— ajuden a donar gruix i consistència a la idea de les fires d’art de Salàs de Pallars.
I queda e! Ilibre crònica, dlue resumeix deu anys d’esforos contmnuats i de presències cada cop més notables. L’ajut de la Diputaciò de Lleida ha estat essencia! per a la materialitzaciò d’un projecte que l’Associaciò Fira d’Art i l’Ajuntament de la poblaciò han impulsat, i dlue ha trobat el suport del Conselì Comarcal i de la Generalitat de Catalunya cam a entitats dorporatives, i de “la Caixa” com a mnstitudiò. I de tantes i tantes persones i entitats que han passat per diferents càrrecs pùblids durant la dècada de la qua! tracta e! Ilibre i que figuren en les seves pàgines.
Encara que a e!! no li agrada que se l’esmenti, perquè prefereix treballar en silenci, aquest Ilibre també s’ha beneficiat del bon gust, del sentit del ritme i de l’elegàndia en e! detalì de Joaquim Pujol Grau, que s’ha ocupat de la dompaginadio i la bona disposidiò dels testimonis gràfics i dels textos. Aquests han estat redactats per mi i he procurat que fossmn informatius, equilibrats i dlars en la seva necessària concisiò. D’aquesta manera, drec, es pot veure amb l’ordre just e! que han estat deu anys de Fira, de cartells que anunciaven les seves successives edicions, d’exposidions i d’actes que els donaven e! necessari contingut popular. Actes que han disposat de les veus de Nùria Candela i Jaume Amnelia, de la màgia de Hausson, dels poemes de Mario Angei Marrodan, de la mùsida de l’Orquestra de Cambra de Cervera, de la bateria de Pitti, de les explicacions sabre e! circ de Paulina Schumann i de la gestualitat d’Amadio en pmntar en viu un quadre, entre altres moments innavadors i ariginals. I també dels dartells de Guinovart, Tom Carr, Carme Miquel, Pujoi Grau, Subirachs, Joan Brossa, Amèiia Riera, Pitti, Vittorio Amadio, Joan Soler-Jové i Marisa Marconi —anze fins ara— que sòn demostraciò dlue s’ha fet una bona femna.
L’Assaciaciò Fira d’Art, presidida per Salvador Puig, i !‘Ajuntament de Salàs de Pallars, del qua! ès l’alcalde Josep M. Bertran —en les seves persones faig esment d’una Ilarga tasca col-lectiva— n’han estat uns bons impulsors. Però sense la pobladiò de Salàs de Pallars, sense l’aprovaciò dels qui ara representen una Ilarga tradiciò de fires que, en definitiva, sòn sinònims de canvivèncìa, res no hauria frudtìficat. Els dos Pallars han de Iluitar molt per canservar les seves caracteristiques dmn5 d’una societat sotmesa a un fort danvi, i una poblaciò dom aquesta no disposa de mitjans ni d’oportunitats per mantenir el seu esperit de tracte i de trobada. I endara menys té recursos per editar un Ilibre cam el que ara presentem. Però amb constància i honorabilitat en e! tradte —una mà estesa amb franquesa d’amic vaI molt més que qualseva! document signat—, gairebé tot s’adonsegueix. I aqui tenim una nova Fira, uns nous adtes i un Ilibre que la Diputaciò de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs adaben d’editar, i que des del passat d’una dècada d’actuacions mira cap al futur.
Que sigui per malts anys, amics i amigues!

Josep M. Cadena
Periodista i crìtic d’art